Bouer

Un “bouer” és literalment un estable de bous. La primera vegada que el vaig veure era de nit i una petita bombeta suspesa del sostre il·luminava el que a mi em va semblar una “cova” plena fins al capdamunt de farratge. Un repte d’allò més temptador.

Vàrem buidar i netejar la pedra i a alguns punts de la casa la vàrem “obrir” per casar-nos amb el cel.

El paviment es va cobrir amb microciment color sorra, igualant-lo al terra del pati exterior per crear amplitud en obrir les portes.

Als banys vàrem fer servir peces hidràuliques artesanals fetes per l’empresa Adrover de l’illa.

Vàrem buscar l’origen de l’essència i el respecte vers l’entorn cobrint alguna de les parets amb la pedra de marès, ferro pels detalls de l’escala i la cuina, fusta pels tancaments. Es varen obrir petites finestres per bregar amb el vent de Tramuntana i finestres grans arran de la gespa que creixia al pis superior. I fora, la bassa emblanquinada, es va omplir d’aigua cristal·lina.

Sense pretensions, a la ment en tot moment, la idea que menys, de vegades, és més.